dimecres, 24 d’octubre del 2012

Subjecte


Mai més podrem tornar a ser aquell cos
que ens fou en el silenci del gemec
xiuxiuejat entre el plaer del prec
que acompanyava al trasqueig del repòs

que ens bellugava en la quietud del tros
més obscur d'aquell llit on, plec a plec,
perdíem, cada nit, entre el rebrec
dels llençols, el ser els dos un únic cos;

un únic cos amb tot i amb tots, desig
manifest pel plaer que es produïa
ell mateix, produint-nos la consciència

que ens manté separats de la presència
de la unitat que ens sosté, cada dia:
ens ha deixat sens subjecte, la nit.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Coneixer el cos


De mica en mica anirem comprenguent
com creuen aquest cos les voluntats
que el separen, l'esquincen, de costat
a costat, dant lloc al que es fa present

a aquell mateix delir que els traça, lent,
sobre el cos, fent-ne, d'ell, totes les parts
que es creuran ser, sols, cossos separats
per l'oblit que el voler imposa, insistent,

a l'unitat del cos que els articula.
I comprendrem que el desig que negava
el cos és el mateix que n'estimula

les divisions per parts que, separades
en sa unitat, ficticia les vincula
la voluntat que es creuen donada.