Sovint encara trobo els teus llençols
sobre el meu llit i veig la teva imatge
embolcallada per l'oblit reclós
en l'innegable despit del desastre.
Tons ulls em cerquen, a voltes, tot sols,
entre el núvols húmits d'aquest paissatge
que mai hem compartit, mentre, a redós
del dessig, busco ton cos entregantse'm.
P'ró em defuig el record del teu olor
entre el vaivé d'un mar que continúa
traçant entre les roques el neguit
d'uns ulls perduts entre els plecs de la núa
nit que ens embolcallava quan ton plor
esdevingué el nostre últim dessig.
