Sobre la taula el pas dels anys dibuixa
els
camins que no hem seguit; perduts,
mirem
el curs d'un temps que no hem deixat de
ser
malgrat l'oblit. Simuladament, fluixa,
entre nosaltres, la v'ritat rebutja
la v'ritat que s'amaga en el voler
ser v'ritat de la nostra parla -set
d'eternitat que atia la disputa.
Al fons dels nostres ulls s'hi veu
l'horror
d'haver mort abans d'hora. Segueix tot
com abans en l'oblit que ens
embolcalla;
mentre s'esforcen, obstinats, els mots
a imposar un canvi. Nosaltres, encara,
ens queixem com abans, mentre el temps
passa.
