divendres, 20 de desembre del 2013

Angoixa

No és possible la imatge
que calli aquest silenci
i no obstant les paraules
poden seguir emmudint.

Del meu tronc es desgranen
truncades esperances
d'alliberar l'arrel
d'un jorn sense sentit.

Ja no ploren els morts;
ja no arrela l'oblit
sobre les putrefactes
aigües d'aquest neguit.

Res es etern,
p'rò tot
pot ser
perenne.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada