dimarts, 12 d’agost del 2014

Res

Aquesta terra vella, mal trescada
i nua com una casa ensulsiada,

lleva dels meus peus l'estranya penúria
que habità, temps ençà, la meva última

esperança de trobar de nou un traç
que guiï l'obra que em brolla les mans.

El meu avi no hi és; la sorra calla
com un femer de vides inviables

que emmagatzema totes les podrides
voluntats d'hores últimes tranquil·les,

i la groguenca llum d'un vell safreig
deixa entreveure el poc que encara m'és.

Es plena nit, i els somnis de gran home
van marxar amb ell, traspassant les llimones,

per damunt dels xiprers, amb els rosers
i la infància, els geranis i els trongers,

van marxar amb ell sens deixar-me cap rastre.
Es plena nit, i aquesta terra aspre

em lleva d'entre els peus l'última por
amb la que encara podia saber qui sóc.


Traducción:

COSA (Res también traduce, más usualmente, "nada")

Este terreno viejo, mal obrado y
nudo como una casa abandonada

leva de mis pies la extraña penuria
que habitó, tiempo atrás, mi más última

esperanza de encontrar un nuevo trazo
que guié la obra que emana mis manos.

Mi abuelo no está; la arena calla
como un estercolero de inviables vidas

que almacena todas las podridas
voluntades de horas últimas tranquilas,

y la amarilla luz de un viejo lavadero
deja entrever lo poco que aún me es.

Es plena noche, y los sueños de gran hombre,
se fueron con él, cruzando limones,

por encima el ciprés, con los rosales
y la infancia, el naranjo y los geranios,

se fueron con él, sin dejar ningún rastro.
Es plena noche, y esta tierra bronca

quita de entre mis pies aquel último miedo
con el que aún podría saber quien soy.