O breu projecte
d'una filosofia futura
Prendre, altre cop, el camí indecís
que amb certesa ens durà cap a l'ignot
d'un passat que es reprèn, com un dot,
a cada pas que desforja el destí;
Copsar l'instant que se'ns mostra imprecís
en l'estar que belluga aquell remot
gest, tants cops repetit, que ho crea tot,
de nou, del buit, malgrat que ell ja existís;
deixar-se dur per l'acte que hom refà
sobre el seu actuar; o, a voluntat,
lliurement establir el marc on se't da
la vida, com present, en un estat
que quedarà enrere. Mes, no esperar
que per atzar vingui al món la v'ritat,
ni creure al ser ser per necessitat,
d'altre banda l'home excusa creuràs
per manifestar el que ja ve donat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada