De mica en mica anirem comprenguent
com creuen aquest cos les voluntats
que el separen, l'esquincen, de costat
a costat, dant lloc al que es fa
present
a aquell mateix delir que els traça,
lent,
sobre el cos, fent-ne, d'ell, totes les
parts
que es creuran ser, sols, cossos
separats
per l'oblit que el voler imposa,
insistent,
a l'unitat del cos que els articula.
I comprendrem que el desig que negava
el cos és
el mateix que n'estimula
les divisions per parts que, separades
en sa unitat, ficticia les vincula
la voluntat que es creuen donada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada