Subjecte

Mai més podrem tornar a ser aquell cos

que ens fou en el silenci del gemec

xiuxiuejat entre el plaer del prec

que acompanyava al trasqueig del repòs

que ens bellugava en la quietud del tros

més obscur d'aquell llit on, plec a plec,

perdíem, cada nit, entre el rebrec

dels llençols, el ser els dos un únic cos;

un únic cos amb tot i amb tots, desig

manifest pel plaer que es produïa

ell mateix, produint-nos la consciència

que ens manté separats de la presència

de la unitat que ens sosté, cada dia:

ens ha deixat sens subjecte, la nit.