La mort em cerca vora
les nuades petjades
dels bruts fils de l'aurora.
La fosca omple el brogit
de paraules callades
n'el delitós neguit
d'una caiguda falç
segadora d'amargues,
vives, festes de fam.
s'ofega el blat en aigües
mortuòries, i em volta
l'esglaiant recordar
de paraules robades,
d'asprius llocs fets oblit,
rancúnies i rumors,
servidors d'aigües blanques
i paus de voltors.
Salvadors oblidats,
rebutjats, a vegades,
d'una obligada pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada