El cos no és pas aquest receptacle
on em conec a força de costum;
ni aquella imatge que sempre s’esmuny
de sí mateixa quan es copsa en l'acte
d'allò que vol conèixer, implacable,
i que consciència volen dir-ne alguns.
No és pas, el cos, transcendència, ni fum,
ni esperit o alcohol; no és sublimable
el cos, tampoc se'n poden fer perfums
ni essències, fusta o matèria; ni pes
o límits se n'obtenen si no es gosa, amb
l'altre, trencar-ne el repòs, el seu rumb...
El cos no és res del que en pugui dir "és"
i afegir-hi al darrera una altre cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada