Es este movimiento de conjunto
el que desaparece, y
desaparece
solo,
en nuestra muerte.
G. Bataille, "La sociología sagrada del mundo contemporáneo"
Quina paraula t'ha esquinçat el cos
aquest cop? Quin mot
imprudent s'ha dit
i ha limitat els
cossos no sentits,
abans del so, ni com
u ni com dos?
Quin tro ha fet
tremolar el tot en repòs
fent-ne brollar les
formes i els delits
que ara us separen?
De on ha sorgit
aquest mirar
esquerdat d'ull neguitós
que, seduït pel cant,
nega aquest tot,
ja inacabat, que us
exclou? Quin oblit
us embolcalla un cop s'ha acabat
la pel·lícula que amagava
els noms?
Sigui com sigui, s'ha
fet: s'ha aplaudit;
i abans que obris els
ulls... ella... ha marxat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada