diumenge, 12 d’agost del 2012

Final

Es este movimiento de conjunto 
el que desaparece, y 
desaparece 
solo, 
en nuestra muerte.
G. Bataille, "La sociología sagrada del mundo contemporáneo"

Quina paraula t'ha esquinçat el cos
aquest cop? Quin mot imprudent s'ha dit
i ha limitat els cossos no sentits,
abans del so, ni com u ni com dos?

Quin tro ha fet tremolar el tot en repòs
fent-ne brollar les formes i els delits
que ara us separen? De on ha sorgit
aquest mirar esquerdat d'ull neguitós

que, seduït pel cant, nega aquest tot,
ja inacabat, que us exclou? Quin oblit
us embolcalla un cop s'ha acabat

la pel·lícula que amagava els noms?
Sigui com sigui, s'ha fet: s'ha aplaudit;
i abans que obris els ulls... ella... ha marxat...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada