Amb la serenitat que el temps comporta

hom es mira aquells textos menyspreats,

altres moments, quan la seguretat

que da la joventut ens negà el rostre

de patiment de l'autor que s'adona

del buit que, davant seu, ha d'emplenar

tot sabent que ningú contestarà

al seu reclam, i hom, deia, es troba

pres per la soledat decebedora amb

que topà, ell, la primera vegada

que intentà fer de la idea una acció,

i comprèn que no pot pas llegir l'altre

sense implicar-se en el món en que es mora,

ni els problemes que volten a l'autor.

Mes,
qui pogués sapiguer el dolor que amaga,

en la necessitat d'escriure l'obra,

l'autor que persevera en la creació!