Sense terra on parar ens deixem portar
per la deriva d'un temps que se'ns perd
entre l'angoixa de l'estar desperts
en plena nit, cada dia, privats
de la son que ens permet recomençar
la misèria de viure sense el cert
camí tapat per la merda que ens rep
al venir a un món que ens volen amagar.
P'rò en algun lloc s'aguanta aquesta merda...
"La platja es troba sota el paviment"
es digué, un altre temps, en un París
sense mar; nosaltres, menys exigents,
en tenim prou amb, segurs, poder dir:
"Sota la merda hi trobarem el terra".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada