Tornar a començar

Al professorat que, 

per sort o per desgràcia, 

em va patir a les seves 

classes: Eduardo,
Maria, Elena, Xavi...

Trobar de nou l'absència que altre temps,
com últim baluard de l'esperança,
l'embolcallà entre els plecs dels vells carrers
en els que hom es deixà prendre l'infància.


Dir-se, molt lentament, pressentiments
que insinuïn la por, la malaurança
que ha d'arribar, que altrhora ja vingué, i
que el feu abandonar la seva casa.


Saber-se ser de nou el que ja s'era.
seure's a l'ombra en que hom ho ha perdut tot.
Retrobar-se altre cop amb la primera


vegada en que es va rebre una lliçó:
deixar a mà esquerra el gris Parc de les Eres
i entrar, de nou, jovial, a l'Estació.