Retrobar la presència d’ulls amics
al teu voltant i pensar en el moment
en que es varen trencar per cop primer
els lligams que us unien; dir-se: “Visc!”
i abraçar un cos fratern que es da feliç
al cos que se li entrega fent present
la calor de l’estima; sentir, lent,
com el pa trenca el dejuni patit
involuntàriament en aquell cos
abandonat a ell mateix per la vida;
o dir-se: “Sí!” i deixar-se portar
per l’alegria. Son coses que a hom
podria dar-li la felicitat
de viure si no es ‘nés a la deriva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada