Pero yo ya no soy yo,
ni mi casa es ya mi casa
F. G. Lorca, Romance sonámbulo
Embolcallar la nit amb el desig
d’un cos aliè al delit esperat
i deixar-se portar en estranyes mans
vers el plaent incògnit del neguit
que implica no saber-se ser finit,
fora com deixar caure sobre el mar
l’últim crit de plaer que tremolà
sota l’albada d’un Sol que no ha eixit.
P’rò les mans se’ns escolen d’entre els dits
i no ens podem saber ser altre llar
que aquella que s’esfondra, en son oblit,
sobre l’inquieta mar que ens da l’afany
de ser, altre cop, altres, tot deixant
a l’atzar el plaer que hem perseguit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada