No pensar

I la deriva ens porta, dolçament,

per la indistinta misèria dels marges

i creiem que hem deixat tots els estatges

que estableixen els marcs del pensament,

i ens deixem dur pel verb que no ens permet

ser altre cosa que allò que en ell es parla

i parlem sens fer res, ben lluny de l'altre,

atrapats pel discurs que hem 'nat prenent.

P'rò estem fora dels marcs del pensament?

Pensem d'altre manera al preguntar-nos

el mateix que altres cops es preguntà?

Hem acceptat el repte? Desganats

veiem que els marges són dintre. Nosaltros

diem esser, p'rò mai estar essent.