Descansar del voler ser una altre
cosa;
desvalgut, pàl·lid, mut, sobre uns llençols
que temps fa que no es cànvien; guardar sols
el record del que es fou i ja no es gosa;
impacient, voler dir, sense cap força,
que no té cap sentit sentir aquest dol
que encara no ha sigut, mentre que es vol
que sigui per deixar de ser una nosa.
Dir-se: "Això és tot, s'ha acabat", consentir,
deixar-se perdre, renunciar a la llum,
i mirar decebut al teu voltant.
"Fill meu, net meu, no volgueu ser sols fum,
preneu la vida, feu vostre el camí"
dir dant l'espera que et decepcionà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada