Seguir a l'espera del gest pertinent
que accioni els cossos cap a l'expressió
que els lliga al verb que mut guarda el ressó
de l'alegria del primer moment
en que es trobaren, Esguardar, pacient,
la senyal indicada: aquella acció
que porti a la primera enunciació
del que, callat, els belluga. Conscients
de no ser més que la imatge d'un altre
que és imatge, també, ell d'ell mateix,
i imatge, alhora, per a qui li és imatge,
persistir en el desig, buscar que el verb
esperat mostri el que en el vist s'amaga,
deixant sentir aquell cos que està essent ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada