Qüestió de temps

Si no hi hagués més passat que el futur

hom podria esperar poder tornar

ha viure el que ha viscut com si, canviat,

fos el vaivé d'una ona contra el mur

de la perduda esperança de dur

a l'esquena el mateix que es carregà,

anys enllà, quan la vida es va entregar

lleugera, fràgil, vers allò volgut.

P'rò el que ha passat sedimenta, es manté,

ens força a recordar, se'ns repeteix

com si fos l'únic futur que, temut,

pogués arribar a ser; ell, que ja ha estat,

tornant a ser; mentre ens sentim, cansats,

desvalguts contra tot passat futur.