Espectre

Els cossos que se’ns neguen se’ns entreguen

més que els que se’ns han dat; incògnits guarden
el seu compàs ocult entre els caràcters
d’un rostre que no ens mostra altres parpelles


que insinuïn sons ulls que les que dansen
davant de la presència que fomenten
en sa absència present; mentre es lamenten
per no haver-se entregat al que uns ulls valen.

La seva absència t’entrega el poder

recordar el no viscut com si fos ara,
creant son cos amb lliure voluntat;


aquest cos és més teu, molt menys real
i molt més pur que el que se’t nega, encara,
en l’oblit d’un desig que no ha comés.