divendres, 27 de juliol del 2012

Procés



Aquests ulls ja no et son els ulls que t'eren;
ni aquest plor, ni aquest dol, ni aquest dolor,
et són els ulls que t'eren; ni el temor
de perdre altre vegada allò que eres,

ni el neguit de seguir fins les darreres
conseqüències el fet patit, et son
els ulls que t'eren; i et mira l'amor
perdut, des d'ells, mentre, donant-se, neguen

donar-se't. Aquests ulls no et son els ulls
que t'eren, signe d'un temps que, feixuc,
ens arrossega encara cada dia

exigint-nos que siguem el que no som,
negant la identitat al veure com
hem deixat perdre, al viure, tantes vides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada