Aquests ulls
ja no et son els ulls que t'eren;
ni aquest
plor, ni aquest dol, ni aquest dolor,
et són els
ulls que t'eren; ni el temor
de perdre
altre vegada allò que eres,
ni el neguit
de seguir fins les darreres
conseqüències
el fet patit, et son
els ulls que
t'eren; i et mira l'amor
perdut, des
d'ells, mentre, donant-se, neguen
donar-se't.
Aquests ulls no et son els ulls
que t'eren,
signe d'un temps que, feixuc,
ens arrossega
encara cada dia
exigint-nos
que siguem el que no som,
negant la identitat
al veure com
hem deixat perdre, al
viure, tantes vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada