Se'ns escapa la nit d'entre les mans
mentre l'adéu tremola a les espatlles
dels que ens emulen entre la desvetlla
del sentir inconfessable que es l'aimar.
Es separen els mots entre el parlar
inconnex d'altres vides a ells estranyes,
i ens crema als dits la por que se'ns revela
com la impotència de dir el que ens fa
ser covards en aquell precís moment
en el que ens cal treure tota l'empenta
que l'amor ens genera. Tenim por:
Por de decebre als seus sentiments,
que ens duu a decebre'ls; por, a la fi, de perdre
una altre oportunitat de dir l'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada