El silenci embolcalla les paraules
que entre tots dos s’expressen sens dir res.
Parlen en el callar-se suau, com baules
que es ‘junten on no es trobaran mai més;
doncs la cadena no es forma en el frec
de l’acer, sinó en l’aire que al mig maura
el camí del metall vers aquell bes
que duu al desgast del seu ser lligats. Faules
que s’interposen entre allò que es callen
en son silenci expressiu, i que es diuen
en son estar-se dient altres coses.
Esperen, potser, que faci el pas, l’altre,
envers nombrar el silenci que reviuen
cada cop que callats, ells, es retroben.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada