Deix que la llum se us emporti en
l'oblit
del que sou quan l'abraç us duu al parany
de creure-us ser, junt amb l'altre, l'atzar
de dos cossos que es troben en la nit.
La llum! La llum que us embriaga; el desig
que us duu a ser més del que sou, tu i ell; el traç
que marca els cossos on no estan sent pas,
on sols hi ha llum, la Llum... Llum i oblit.
La Llum que sou ell i tu en l'abraç
que no és, que no vol ser pas res més
que el buit d'un record que us ha deixat
perdre un altre vegada el sentiment
d'oblidar-vos en l'altre. Sota el far
encès, es gira, marxa, no diu res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada