Comunicar?

I què pot ser comunicar, aleshores,
si no establir el contacte amb aquell cos
que et recull, en sa entrega, del garbell
que remou l’interior de ton repòs?


O la sang compartida, o el dolor,
o el goig de dos o tal volta de més?
Què pot ser sinó l’oblit de dir “jo”,
entregat al comú que mai no és?


I què hi tindrà a veure la paraula
que ens donen els demés, en tot això?
Com donar més sentit al crit que al crit


per fer que comuniqui aquell delit
que no és comú malgrat tenir-lo ambdós?
Cóm, des de la caiguda, voler caure?