Quan us vàreu dir adéu per primer cop
no era un comiat allò que us
anunciàveu,
entre el plor compartit, muts,
esperàveu
que es tornaria a generar aquell cos
que us presenciava, i l'oblit de tot
el dolor produït, si l'oblidàveu,
us tornava a lligar.
Mentre escoltàveu
el xiuxiuejar trist que el segon cop
us separà, sabíeu esgotat
tots els camins que us podien reunir,
de nou, en un sol cos.
P'rò us
sorpreneu,
amb un tercer a reveure, un nou comiat:
marxes, te'n vas ben lluny; mentre ploreu
obriu en la distància un nou camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada