Sólo. Buscando el deseo insaciable
entre el terroso océano de blancas
rocas y los nubarros azabaches,
perdí el viejo camino de las playas
entre las comisuras intrazables
del porvenir y me alejé del alba
marina -antaño meta incuestionable
de mi andar-, encerrándome en la nada
de un sueño ausente de sueño, lejano
de la vida y el cuerpo deseado;
en la escritura amarga de un amor
que solo vive siendo redactado,
quedé sólo, alejado, en el dolor,
de la geografía de tu voz.
Els últims poemes que has anat publicant són molt més bons que els primers. Es nota que has anat treballant durant temps.
ResponEliminaFelicitats, perquè realment són bons. En aquest poema, i també en l'altre que t'he comentat, esdevé allò que et vaig comentar respecte d'un poema que em vares passar: és la musicalitat qui determina el sentit i no pas el concepte. D'aquesta manera, procures que en el mateix poema es realitzi allò que estàs vindicant per a una vida: en comptes de coneixement, la mateixa vida.
Albert Ordi.
Gràcies!, mica a mica intento 'nar polint l'estil.
Elimina